Cultura i diversió

Les puntaires


  • puntaires malgrat de mar

Artesania i creativitat

L’origen de les puntes de coixí el trobem al nord d’Itàlia, i s’inicien a Catalunya al segle XVII. Era una feina remunerada que les dones desenvolupaven a casa o, si feia bon temps, al carrer. Les puntes s’integraven, com a element molt valuós, a la roba de llit i de la llar, als mocadors i a algunes peces de vestir: des de les mantellines fins els punys o les vores de les faldilles. Les eines necessàries per realitzar les puntes no han canviat des de l’origen: el coixí, els boixets, les agulles, el fil, els patrons i les tisores.

Malgrat de Mar ha estat reconeguda per la qualitat de les puntes que s’hi fan. Martí Casas i Rabiol, malgratenc majorista tèxtil especialitzat en puntes de coixí i que fomentà aquesta artesania a la nostra vila, fou premiat pel rei Alfons XIII l’any 1906 en motiu del Concurs de Puntes i Blondes celebrat a Arenys de Munt.

Durant el segle XIX i part del XX, l’arribada de la punta industrial, molt més econòmica, i l’abandonament de l’ús de la punta en la indumentària van provocar la davallada de la punta de coixí feta a mà. Durant el període de la Guerra Civil les puntes de coixí eren símbol de riquesa i van iniciar un altre període d’esplendor. Però no va ser fins a les acaballes del segle XX que es va produir veritablement el ressorgiment de les puntes. Les noves puntaires no treballen per necessitat, sinó per afició, i impulsen nous estils i experimenten amb nous materials, fet que permet que s’aconsegueixin peces de gran originalitat amb un immillorable esperit creatiu.

Al voltant de 1980, l’Ajuntament de Malgrat de Mar incentiva aquesta tradició donant classes durant un parell de mesos l’any. Aquesta iniciativa dóna fruits. El 1998, un grup de puntaires assumeix la tasca de formar l’Associació de Puntaires de Malgrat de Mar, que organitza cada any, entre altres actes i exposicions, la Trobada de Puntaires de la Festa Major de Sant Roc.