Patrimoni

Peixateries Velles


  • peixeteres velles malgrat
  • peixeteres velles malgrat
  • peixeteres velles malgrat
  • Peixateries Velles Malgrat de Mar
  • peixeteres velles malgrat
  • peixeteres velles malgrat

Història en esta pur

Història

Les primeres notícies sobre la venda de productes de primera necessitat a Malgrat de Mar es remunten, tal com constata mossèn Fèlix Paradeda (1915), a la carta de poblament de Malgrat, en què ja s’especificava que qui mantenia el monopoli sobre les fleques, les tavernes i les carnisseries eren els senyors del castell de Palafolls. Posteriorment, aquest dret passà al Consell del poble. Des de ben antic, un altre dels llocs principals per aconseguir queviures i altres elaborats havien estat els mercats i les fires, que se solien celebrar amb motiu de festes religioses; en el cas de Malgrat, per Sant Antoni Abat.

Pel que fa al mercat diari, fins al final del segle XIX fou força desorganitzat, tal com es recull en la memòria redactada per Camil Oliveras el 1890, que forma part del projecte de construcció d’unes carnisseries. A primera hora del matí, els venedors paraven on podien i, quan feia mal temps, sovint aprofitaven els portals i les entrades de les cases per aixoplugar-se. Totes aquestes deficiències van portar l’Ajuntament a plantejar-se la necessitat de construir un mercat municipal aprofitant que havien comprat uns terrenys a l’extrem del carrer Bellaire i a tocar del carrer del Carme per aixecar la casa consistorial.

L’any 1890 Camil Oliveras Gensana, company d’estudis i de projectes d’Antoni Gaudí, redactà la memòria justificativa del projecte i la descripció de com hauria de ser el futur mercat. Segons el projecte, calia expropiar al propietari la parcel·la que confrontava amb el terreny (actualment la farmàcia Viladevall) per ubicar-hi les peixateries, amb la condició que el dit propietari pogués construir a la part superior. La resta del mercat, on se situarien les carnisseries, havia de ser aixecada als 324 m2 que havien de sobrar de la construcció de l’ajuntament. El projecte s’aprovà el mes de gener de 1891 i el 7 de febrer del mateix any s’adjudicaren les obres.

Posteriorment, el 1926 es va decidir posar una coberta al passatge fins aleshores descobert i va quedar tot el recinte aixoplugat. Les conegudes popularment com Peixateries Velles van patir una reforma el 1968 per adequar-se als nous temps i donar cabuda a altres tipus de parades, com ara de llegums cuits i congelats. Fins al 14 de juliol de 1991 hi va haver les parades de peix, carn i llegums que, llavors, es van traslladar a les noves instal·lacions del Mercat Municipal.

Arquitectura

El projecte de Camil Oliveras de 1890 marcava un passatge descobert com l’actual que separava les carnisseries (a la paret de l’Ajuntament) de les peixateries (on encara es conserven les pedres originals de les parades de peix) i, teòricament, per on circulaven els carros que proveïen les parades. En aquest espai de 250 m² hi havia hagut un total de 12 parades on es venia peix, carn i llegums cuits. Cal destacar-ne l’interior amb les parades de marbre i de ferro forjat del segle XX.