Patrimoni

Església Parroquial de Sant Nicolau


  • Església Parroquial de Sant Nicolau

La Catedral de la Costa

Història

La primera església del poble, per la qual es va demanar parroquianatge el 1560, es va dedicar a sant Nicolau, patró dels mariners i nens, i a sant Antoni Abat, patró dels animals i dels pagesos. Aquesta església ocupava el mateix lloc que ocupa l’actual, i també havia estat construïda en l’espai d’una antiga capella dedicada a sant Antoni. Al 1565 s’hi va obrir la capella de les santes Justa i Rufina, patrones d’un dels oficis locals més importants, el dels ollers. El mestre va ser Joan Soler, també autor de l’església parroquial de Sant Cebrià de Vallalta. Aquest mateix arquitecte va idear el 1567 la capella del Roser, de devoció mariana i que va prendre importància a Malgrat de Mar perquè es va dedicar a la figura de la Verge Maria del Roser després de la victòria a la batalla de Lepant (1571), en què el poble havia participat. Finalment, el 1606 es va encarregar el retaule major a l’escultor Claudi Perret, mestre vingut de Borgonya de gran importància en el mercat escultòric català del primer quart de segle XVII.

La idea del temple actual va néixer el 1761 quan es va triar per elecció popular l’arquitecte de Barcelona Francesc Trilles perquè s’encarregués de dissenyar-lo. Al 1783, es va acabar i va assolir el cos que encara té avui. L’estil general és funcional, pulcre i auster, propi de la cultura arquitectònica de l’etapa, marcada pels primers impactes de la cultura acadèmica i antibarroca. Durant la Guerra Civil (1936-1939), es va incendiar i saquejar l’església, i van desaparèixer els objectes de més valor (dues custòdies, una creu i l’orgue). Posteriorment l’església va ser restaurada als anys quaranta.

Arquitectura

La planta de l’església té forma de creu llatina, amb una nau central i dues de laterals, separades per pilars gruixuts i amb cúpula al creuer. La nau és de grans dimensions (45 m de llarg per 24 m d’ample), per aquesta raó se l’anomena Catedral de la Costa. La nau central està coberta amb volta de canó amb llunetes i les laterals amb volta d’aresta. El pes de les voltes descansa sobre els murs perimetrals reforçats amb contraforts.

La façana neoclàssica del segle XVIII té coronament ondulat i una portalada de línies clàssiques amb una fornícula abarrocada on hi ha la imatge de sant Nicolau de Bari i una rosassa que il·lumina l’interior de la nau. Cal destacar la portalada i l’aplacat de la part central en peces de marbre de color blanc-gris. A l’esquerra de la façana hi ha el campanar de torre massís, vuitavat, alçat també al segle XVIII, que resta inacabat.

Altar major

Al centre hi trobem la imatge del patró sant Nicolau, a la dreta hi ha la imatge de sant Joan i a l’esquerra, la del seu germà sant Pau. Aquestes dues darreres imatges són les més recents, de l’any 1885, i es construïren quan es va restaurar l’altar major i es va pintar l’església.

Capella dels Dolors

Es troba al costat dret de l’altar major. La Verge es trobava dins d’un cambril perquè en època de processons la treien al carrer. L’any 1888 s’adossà a la paret dreta un petit altar gòtic amb la imatge del Sant Crist de l’Agonia. Al costat seu hi ha la imatge de la Verge Desolada.

Altar de Sant Pere apòstol

És de grans proporcions; tal vegada va ser l’antic altar major i així sembla revelar-ho el seu sagrari, enlairat en forma de quadre. És d’estil plateresc, al centre hi ha la imatge de sant Pere, a la dreta, la de sant Miquel i a l’esquerra, la de sant Antoni Abat. Al segon estatge s’hi venera la de sant Pau apòstol.

Altar de Sant Pere apòstol

És de grans proporcions; tal vegada va ser l’antic altar major i així sembla revelar-ho el seu sagrari, enlairat en forma de quadre. És d’estil plateresc, al centre hi ha la imatge de sant Pere, a la dreta, la de sant Miquel i a l’esquerra, la de sant Antoni Abat. Al segon estatge s’hi venera la de sant Pau apòstol.

Altar de Sant Josep

És del segle XIX i substituí al de les santes Justa i Rufina (els seus cossos es guarden dins d’una urna de vidre). La imatge de sant Josep és una joia escultural regalada per la família Garriga l’any 1883. Al costat dret hi trobem la imatge de Nostra Senyora de l’Amor Formós i a l’esquerra, la de santa Teresa de Jesús.

Al centre del segon estatge, s’hi troben les imatges de sant Sixte i sant Tou (o Hou, derivat de Teobalt) martiritzats durant el segle IV. A la part dreta, s’hi veu la imatge de l’àngel de la guarda i a l’esquerra, la de santa Justina.

Altar de Santa Llúcia

L’altar conté la imatge de la santa, a la dreta es venera santa Filomena i a l’esquerra, santa Susanna.

Altar de Nostra Senyora del Carme

Conté al centre la imatge de la Verge del Carme. A la dreta, la de sant Narcís (bisbe de Girona) i a l’esquerra, la de sant Francesc d’Assís. És d’estil barroc i l’any 1912 va ser restaurat pel pintor Xavier Garriga i s’hi va col·locar el quadre de les ànimes del purgatori, obra dels senyors Pahissa i Casanovas.

Altar de l’Ecce Homo

D’estil català, va ser construït l’any 1819. A banda de la imatge de Jesús vestit en ésser presentat davant del poble des del balcó de la casa de Pilat, s’hi venera la imatge de sant Marià.

Altar de Sant Isidre

És d’estil barroc. Són notables les columnes salomòniques i el treball delicat de decoració. La imatge de sant Isidre està al centre, a la dreta hi ha la de sant Josep i a l’esquerra la de sant Domingo de Guzmán. Al mig del segon estatge s’hi venera la de sant Antoni de Pàdua, acompanyada de petits retaules que representen episodis de la seva vida.

El campanar

Data del segle XVIII però resta inacabat. Només es van cobrir les campanes tot i tenir les pedres treballades per assolir-ne la totalitat. Hi ha quatre campanes: la primera, la grossa, és de l’any 1816 i en va ser padrí el Sr. Mercader; la segona, també de l’any 1816, va ser fosa pel Sr. Anton Raurell de Vic; la tercera i la quarta són de l’any 1795 i van ser fetes pel Sr. Damià Ventura.

Altar del Roser

D’estil barroc, de principis del segle XVII. La Verge del Roser té a la dreta la imatge de sant Telm i a l’esquerra, la de sant Ponç. A l’estatge superior hi ha santa Caterina.

El campanar

Data del segle XVIII però resta inacabat. Només es van cobrir les campanes tot i tenir les pedres treballades per assolir-ne la totalitat. Hi ha quatre campanes: la primera, la grossa, és de l’any 1816 i en va ser padrí el Sr. Mercader; la segona, també de l’any 1816, va ser fosa pel Sr. Anton Raurell de Vic; la tercera i la quarta són de l’any 1795 i van ser fetes pel Sr. Damià Ventura.